Sestine (Pépratx)
J Justin Pépratx
0
Altın Yaprak
Tot quan viu, tot quan respira,
En esta terra suspira,
Aixi ’ls homes com las flors.
Ciutats, valls, ó comaladas,
Lo mateix ne son pobladas
De penas y de dolors.
Al trench de l’alba comensa
La lamentació inmensa,
Y ella dura dia y nit.
Tot tristesa manifesta;
La planta abaixa la testa,
Lo cor se queda collanguit.
Metnin kaynağı: Kamu malı arşiv
Bu şiiri puanla
Henüz puan verilmemiş